03-10-2012:CAM -
El nostre interès pels peixos normalment no va més enllà de preguntar si són bons per menjar, si tenen molta espina o com els podem cuinar. Fa una mica més de cent anys que els rius de les comarques gironines gaudien de poblacions saludables de barbs, bagres, anguiles, truites, espinosos i altres espècies que actualment estan en situació crítica. Durant dècades les poblacions de peixos autòctons han patit una davallada silenciosa i invisible sota les aigües dels nostres rius i estanys.
L’estat de les poblacions de peixos continentals de les comarques gironines, molt desconegut fins fa pocs dies, ha estat motiu d’estudi intensiu en els darrers 15 anys i particularment ara hi ha diversos projectes engegats al respecte. A les problemàtiques ja existents de la contaminació dels rius, la barrera física que suposen les infraestructures hidràuliques per algunes espècies i la manca d’aigua, cal afegir avui dia una amenaça molt important: la presència d’espècies exòtiques invasores. Aquestes suposen un perill per a les espècies i els ecosistemes locals, que ja es trobaven abans en una situació delicada. La presència conscient i documentada de peixos al·lòctons, sovint introduïts pels humans amb finalitats piscícoles, és un fet ja centenari a les nostres aigües continentals, com ho prova el mateix estany de Banyoles. Un altre exemple d’introducció, en aquest cas recent, de conseqüències imprevisibles és el del silur.
Actualment, hi ha alguns projectes i plans dedicats a la conservació de les espècies de peixos autòctons i a la gestió dels ecosistemes aquàtics. Per tot això, des del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB), la Universitat de Girona (UdG) i el Consorci de l’Estany (CE) hem pensat que seria oportú dedicar la divuitena edició dels Col·loquis de Tardor a la gestió i conservació dels peixos de les conques internes del nord-est de Catalunya
