http://www.consorcidelestany.org/index.php?sangoneres-estany-de-banyoles

Notícies

Sangoneres inofensives a l'Estany de Banyoles

28-07-2014:CPM -

Les sangoneres observades han estat classificades com Helobdella stagnalis, una espècie de sangonera de la família dels glossifònids de cos allargat i inconfusible per la presència de 2 ulls i per una petita placa còrnia dorsal identificable amb estereomicroscopi. No tenen parentesc directe amb les típiques sangoneres utilitzades per finalitats medicinals (Hirudo medicinalis) que eren emprades per a fer sagnies que són d’una altra grup, els hirudinids, i que no han estat citades mai a l’Estany de Banyoles.

No és la primera observació d’aquesta espècie a l’Estany de Banyoles, doncs l’espècie ha estat identificada en els mostreig de seguiment de macroinvertebrats dins el “Projecte Estany” que porta a terme el Consorci de l’Estany, durant un mostreig del maig del 2012. Que també hi ha altres citacions d’espècies de sangoneres a l’estany de Banyoles en diferents treballs científics elaborats a l’Estany de Banyoles. El Dr. Emili García-Berthou cita dues espècies de sangoneres en la seva tesi sobre alimentació dels peixos a l’Estany de Banyoles, Dina lineata (trobada per ell mateix) i Hemiclepsis marginata (citada per Margalef 1946 a partir d’un treball de Johansson de 1927).

Presenta una àmplia distribució mundial, siguent molt comuna en tota mena de masses d’aigua. Malgrat això s’ha descrit que prefereix llacunes, estanys, basses i rius de poc corrent amb abundant vegetació de macròfits (plantes submergides). També es més abundant en aigües riques en matèria orgànica, on hi ha més preses de les quals s’alimenta.

S’alimenta xuclant els fluids corporals o depredant directament d’una gran varietat d’invertebrats aquàtics, incloent larves de mosquits no picadors (quironòmids), larves d’efèmers, cucs (oligoquets), crustacis i cargols d’aigua (gastròpodes). Poden alimentar-se ocasionalment de carronya i succionar sang de ferides a la pell de peixos i granotes de forma puntual. No està descrit que siguin capaces de perforar la pell humana per la qual cosa no es considera que suposi cap perill per a la salut pública, llevat d’una molèstia i l’angunia que pot generar tenir una sangonera enganxada a la cama. No tenen cap mena de fibló ni res semblant que es quedi a la pell un cop es fan caure els sangoneres.

Que no hi ha cap indici o prova que indiqui que la seva presència es deu a l’eliminació dels peixos autòctons que està realitzant el Consorci de l’estany en el marc del projecte Estany. Hi ha multitud de causes naturals que poden provocar aquests boom d’espècies de forma natural en moments puntuals i es pot deure perfectament a cicles naturals. No s’ha d’oblidar que l’Estany de Banyoles és un estany natural amb les seves dinàmiques pròpies, i que enguany la climatologia de l’espècie ha estat molt diferent amb una elevada pluviometria.

A nivell biològic presenten un cicle vital molt estudiat en una varietat gran de llacs i estanys de diferent tipologia. Tot i que les dades son variables depenent del clima de la zona on viuen, s’ha descrit que hi ha un boom reproductor entre abril i juny, i un altre naixement massiu entre juliol i agost.

 

Sangoneres Estany TV3.jpg

Sangoneres Estany TV3.jpg